Treball sobre el budisme

Ara us toca indagar sobre la religió BUDISTA. Haureu de presentar-ho en format PowerPoint, en BLOC (podeu emprar el mateix), presentació Prezzi ,web, etc.




Els apartats són:
1.- Situació geogràfica del BUDISME al món (mapa inclòs).
2.- El seu fundador (la història del príncep Siddharta Gautama)
3.- La doctrina budista ( les 3 joies, les 4 Nobles Veritats, l'òctuple camí, el Nirvana)
4.- Els llibres sagrats
5.- Les 3 branques del budisme (tàntric...)
6.- Llocs sagrats(pagodes, stupes, parc de les Gaseles...)


La informació la podeu trobar a la següent web i també podeu ajudar-vos del power point que us deixo aquí:

RECORDEU!! que cal dissenyar un BON PROJECTE, no només amb l'explicació del que se us demana, sinó també amb MOLTES IMATGES (podeu usar slide...),VÍDEOS, etc. A més cal incoporar-hi LINKS, MANTRES, i tot allò que tingui a veure amb el budisme com a filosofia de vida.


Cada grup exposarà una sola part del treball. A concretar.

EXPOSICIONS ORALS el ...

BONA PRÀCTICA A TOTHOM!!!

Origen del Budisme


El budisme es basa en els ensenyaments del seu fundador, el Buda. El seu símbol és una roda de vuit radis. És una religió que procedeix de les creences de l’hinduisme, però que va en contra del ritualisme excessiu dels bramanisme.



El budisme és una tradició de més de 2600 anys que s'origina a L'Índia. El seu fundador, Siddharta Gautama al que s'anomenaria el Buda Sakyamuni, ens ensenya, per pròpia experiència, que tots els éssers tenim un potencial de claredat i harmonia que podem desenvolupar fins a la plenitud.

El budisme, sense ser una religió pròpiament dita, explica la realitat d'una forma completa i profunda, donant resposta clara i convincent, des d'un punt de vista no dogmàtic a les preguntes existencials. La pràctica del budisme es basa en la interiorització personal dels ensenyaments a través d'un procés d'estudi, reflexió i meditació. En aquest sentit, podem dir que el budisme és una ciència de la ment que ofereix tècniques de creixement psicològic i espiritual, sostinguda en l'experiència de tot un llinatge de successius practicants que han constatat els seus efectes.

El budisme és un camí de creixement interior, una filosofia integral de vida, que ens ajuda a redescobrir el nostre potencial per experimentar l'harmonia i plenitud que ens correspon per naturalesa. La tradició mahayana o universal del budisme, a la qual pertanyem, considera que tots els éssers compartim aquesta mateixa naturalesa i potencial. La seva aspiració és contribuir que tots els éssers, sense distinció, desenvolupin aquest potencial i assoleixin la plenitud.


Diu el mateix Buda:
" Escolteu monjos i savis!Com l'orfebre analitza la puresa l'or,tallant-lo, raspant-lo i fonent-lo,
així heu d'analitzar les meves paraules,no les accepteu únicament per respecte envers mi. ""Mai cometre cap acció danyosa, acumular una fortuna en mèrits positius, dominar per complet la pròpia ment. Aquest és l'ensenyament del Buda".


Símbols


Imatges de Buda


La representació de Buda en l'art tendeix a fer d'ells un ésser transcendent- veure Budisme Mahayana -. Les plantes dels peus de Buda i les seves empremtes eren també venerades, simbolitzant l'arrelament de la transcendència i la seva aplicació al present.
· El Buda coronat: Les imatges del Buda tenen , al llarg dels temps, atributs especials: allargament cranial per indicar poder espiritual i mental superior. Els primers exemples de la figura coronada es troben a la Índia i són posteriors al segle VII d.C.
· El Buda caminant: Aquesta forma altament estilitzada de representar Buda estava íntimament associada a l'antiga capital Thai de Sukhotai. Es caracteritzava particularment per una gràcia peculiar en les proporcions i suggeria moviment en la figura de Buda - simbolitzant, potser, l'harmonia final que va aconseguir en la seva vida.
· Buda assegut: La imatge de Buda assegut és una de les que més inspira pau. És, alhora, particularment apropiada per adorar. Budes asseguts en les postures de meditació o d'Il·luminació algunes vegades es troben coberts per un para-sol, símbol de la figuera que va arrecerar Shakyamuni quan va aconseguir el Nirvana.
· Buda meditant: Al llarg de la nit sota la figuera Buda va arribar finalment a la Il·luminació mitjançant la meditació. A les representacions de Buda, especialment al sud-est d'Àsia, trobem la posició de meditació repetida constantment. Buda es troba característicament assegut amb les mans unides, els palmells davant del cos i amb expressió de pau suprema.
· Bodisatvas: Literalment "ésser il·luminat", de satva, "ésser" o "essència", i bodi, la saviesa que prové de la percepció de la veritat definitiva. L'ideal del bodisattva era renunciar al Nirvana per ajudar tots els altres éssers a aconseguir la salvació. Aquestes figures es mostren sovint ricament guarnides, fent èmfasi en el seu tarannà mundà en contrast amb la simplicitat de Buda. Negreta
· La roda: La roda és un emblema del Dharma, la posada en moviment de la roda de la llei, i així doncs un símbol del mateix Buda. També es pot simbolitzar pel cercle format per les puntes del polze i de l'índex juntes, que significa la perfecció, que no té ni principi ni fi.
· El camí: Simbolitza el seguiment de les quatre nobles veritats de la doctrina de Buda. Es tracta del camí vers l'il·luminació, el nirvana. Proposa la seva doctrina del Camí del mig entre la luxúria i l'ascetisme.
· L'arbre de Bodhi: Aquest símbol central en la iconografia budista representa la figuera original on es va refugiar Buda durant la nit extraordinària de la seva il·luminació. Posteriorment, a estructures monàstiques més elaborades, l'arbre era simbolitzat en el coronament final de la stupa.
· Les mans: Tant en el Budisme com en l'Hinduisme els moviments de les mans serveixen per simbolitzar moviments de l'esperit i per tant són cabdals per expressar el significat del dharma. La majoria d'aquests gestos de les mans -mudra- poden observar-se en representacions de Buda. Sabem ja que el polze i l'índex simbolitzen la roda i per tant el mateix dharma. Les mans cap a dalt i obertes signifiquen l'ensenyament de la doctrina; les mans obertes assenyalant cap a baix són un gest de generositat i donació; les mans recollides damunt la falda indiquen meditació.
· lotus: El lotus aquàtic era un símbol ideal per a manifestar la il·luminació: les seves arrels en terres pantanoses representen els desitjos humans, mentre que les fulles i les flors s'obren cap el sol, cap a la il·luminació. Llegendes del naixement i dels primers dies de Buda ens expliquen com l'infant va fer que un lotus s'obrís cada cop cada cop que els seus peus tocaven el terra quan ell començava a donar els seus primers passos. L'obertura del lotus també simbolitza l'obertura dels Xacres, els centres nerviosos del cos.
· mandala: Com ajuda a la plenitud espiritual i per tant al procés de creixement a través del camí vers la il·luminació, el mandala és central en el Budisme. La seva forma circular, que no te ni principi ni fi, i la estructura concèntrica reflecteixen la forma de l'univers i el sentit de perfecció que hi ha dins d'ell. Els mandala Budistes guien la meditació i la pregària i sovint reflecteixen les formes del cosmos. Al centre de l'univers hi ha el mont Meru, envoltat per set fileres de muntanyes concèntriques separades per set oceans. Més enllà de la filera més externa hi ha el gran oceà i quatre grans illes, que simbolitzen els continents, incloent el més meridional, Jamdudvipa, la casa dels homes. Dalt del mont Meru viuen els quatre Budes dels punts cardinals i al cim el Buda celestial, Vairochana.

El príncep Siddhartha Gautama

Una infància feliç
Nascut pels volts de l'any 566 aC a Terai - Nepal - de pares de la tribu Sakya, fou conegut ràpidament com Sakyamuni o "saviesa de la tribu Sakya", o també com Gautama, el nom del seu clan. També es referia a ell mateix com Tathagata o "aquell que segueix el camí dels seus predecessors", malgrat que el seu nom de pila era Siddhartha, que significa "objectiu aconseguit".
Fill d’una família noble, va créixer envoltat de tota mena de luxes i comoditats. Va ser educat en les arts, les ciències i l’exercici físic. Després d'una vida relativament fàcil, durant la qual es va casar, va tenir un fill i va viure sota la protecció del seu pare.




El desvetllament
Abans de marxar de casa, Siddhartha va fer tres viatges per la ciutat i es va adonar de la tragèdia de la vida, que li havia estat amagada.
Va conèixer tres representacions del sofriment humà: un vell fràgil i xaruc, un invàlid malalt i desemparat i un seguici fúnebre que anava a incinerar un cadàver. Però, en fer un quart viatge, va trobar un monjo alegre i optimista que caminava i demanava almoina.
Això li va servir per adonar-se que els plaers i les atraccions de la vida són buits i no omplen la persona. Va decidir marxar de casa seva i se’n va anar a la recerca del coneixement autèntic.



La il·luminació
Tenia vint-i-nou anys quan va començar a viure com un anacoreta rodamón. Seguia els ensenyaments dels mestres hindús i practicava el ioga, però no aconseguia la pau que desitjava. Després de gairebé set anys d' esforços, es va adonar que el que necessitava no era un refugi contra et sofriment, sinó la supressió del sofriment. Això va significar per a Siddharta la «il·luminació» i el descobriment de l’autèntica doctrina: el coneixement del sofriment, l' origen del sofriment, la supressió del sofriment i la manera d’eliminar-lo. A partir d’aquest moment, Buda va començar a predicar aquests aprenentatges. Siddhartha va començar a portar una vida d’extrem ascetisme on la meditació era constant.Volia aconseguir el moksa. Una nit, després d’haver superat les temptacions del dimoni Mara, sota l’arbre pippala (Ficus religiosa), encara venerat avui a Buddhagaya, tingué la revelació o il·luminació (bodhi) i esdevingué Buda (‘l’Il·luminat’). Decidí predicar el dharma (doctrina) a tota la humanitat, i a prop de Benarés, predicà per primera vegada la doctrina de les quatre nobles veritats a cinc ascetes, antics companys seus. Aquests esdevingueren els primers deixebles i monjos de la comunitat o sangha.
Després de la il·luminació, es va dedicar a viatjar per l’Índia durant quaranta-quatre anys, vivint com un monjo captaire i ensenyant la doctrina. Als vuitanta anys, es va posar malalt i va morir a la ciutat de Kusinagara. Les cendres foren repartides entre els deixebles més importants, i al damunt erigiren reliquiaris (stupa). Aviat s’estengué el culte a les relíquies i als objectes usats per ell.
La doctrina del Buda suposava una profunda revolució espiritual de l’hinduisme i oferia un camí d’alliberament als homes de tota condició social, sense distinció de castes.

La doctrina de Buda -el dharma-



La reencarnació

Buda, com l'hinduisme, creu que la vida de les persones és el resultat de les accions bones o dolentes de les vides anteriors i que, per tant, a cada reencarnació tenim la vida que hem merescut per les accions de la vida anterior.

El nucli fonamental de la doctrina predicada per Buda es troba en les anomenades «quatre veritats nobles», que són:


1. La primera veritat afirma que tot és dolor. «El naixement és dolor; la vellesa és sofriment; la malaltia és sofriment; i també és sofriment l' angoixa, la miseria i el fet de no aconseguir el que desitgem.»

2. La segona veritat fa referència a l'origen del sofriment, que és el desig i la ignorància: el desig perquè ens obliga a obtenir cada vegada més coses i la ignorància perquè res del que obtenim no és capaç de satisfer la nostra set.

3. La tercera veritat parla de la necessitat de destruir el sofriment per tal d'arribar a la pau definitiva o «nirvana», l' absència de dolor. Només podem aconseguir el nirvana si eliminem el desig. Existeix un final del patiment, el Nirvana.

4. Un camí, definit per Buda, et condueix al Nirvana. La quarta veritat indica el camí per eliminar el sofriment, que és el camí «dels vuit passos»:

1. Coneixement recte de les quatre veritats.
2. Actitud recta per tal de mantenir-se allunyat dels desitjos, l' odi i la malícia.
3. Paraula recta, que es manifesta amb l'ús d'un llenguatge prudent i sincer.
4. Acció recta, on s'inclou la vida moral.
5. Ocupació recta, que implica guanyar-se la vida sense molestar ningú.
6. Esforç recte, que suposa la repressió dels impulsos dolents i l' estímul dels bons.
7. Pensament recte, ple d' esforç per conèixer la veritat sense apassionaments.
8. Concentració recta, mitjançant la meditació profunda, que és una eina d’alliberament.


“Aquestes quatre Veritats són els punts centrals de la doctrina de Buda. El primer fa referència a la insatisfactòria natura de la vida, a la seva no permanència. El nirvana – la consecució d'un estat de tranquil·litat més enllà de l'ésser i els sentits físics- serà la fi del patiment, l'abandonament de la mortificació. Per poder assolir el Nirvana s'ha de seguir El Noble Camí de les Vuit Vies: Comprensió Recta, Pensament Recte, Discurs Recte, Acció Recta, Forma de Vida Recta, Esforç Recte, Consciència Recta i Meditació Recta.”



El nirvana

El nirvana constitueix l'objectiu del budisme. És l'estat en que una persona ja no té cap desig, ni pateix l'odi o l'engany. El nirvana no representa la desaparició de la vida; només pretén eliminar-ne les passions negatives, que porten al dolor i al sofriment.

El Nirvana és l'estat d'alliberament, sense complicacions, aconseguit per l'ésser humà en finalitzar la seva recerca espiritual a veure lliure de lligams. El Nirvana es pot traduir com la cessació o l'extinció del sofriment des del seu origen sànscrit i és un estat pròpia de les religions Budista, Hindú i Jainisme. 

L'estat de Nirvana és important en els ensenyaments de Buda perquè trenca la roda o cicle del samsara. La roda de samsara perpetua el patiment a través de la reencarnació constant a altres vides amb experiències que seran fruits del karma de cada un.

Quan s'aconsegueix aconseguir l'estat de Nirvana a través de la il·luminació espiritual el cicle del samsara o cicle de la vida i la mort s'acaba i tots els deutes kàrmics són saldats.

El Nirvana és un estat que renuncia a la inclinació i als desitjos materials, els quals només porten patiment i no eleven l'esperit. A través de la meditació i seguint els passos bàsics de les ensenyament de Buda es pot arribar a l'estat de Nirvana, considerat com un dels últims passos a assolir pels seguidors del Budisme, Hinduisme o Jainisme

El Nirvana és usat en un sentit més general per descriure a algú que està en un estat de plenitud i pau interior, sense deixar-se afectar per influències externes. També s'utilitza en el sentit de l'aniquilació de certs trets negatius de la mateixa personalitat, perquè la persona aconsegueix lliurar-se de turments, com l'orgull, l'odi, l'enveja i l'egoisme, sentiments que afligeixen a l'ésser humà i que li impedeixen viure en pau.

El Nirvana assenyala un estat en què s'atura tota activitat mental, de manera que al seu torn s'aconseguiria un alliberament espiritual completa.










Llibres sagrats

L'anomenat TRIPITAKA són les paraules mateixes de Buda recollides per la tradició oral i posades en escrit, juntament amb els comentaris i posteriors interpretacions després de la seva mort. Va ser escrit al segle I aC dins del Canon Pali, que es divideix en tres parts o cistells anomenades "pitakas" (tri-pitaka): aquí es conserven textos de gran bellesa com el Dhammapada o cami de la veritat. És una recopilació de sentències de Buda. Es va fer a l'Índia que al voltant del s. III aC. És també un dels textos budistes més importants.

1 .- Sutter-PITAKA:
Cistella o col lecció del "Discurs". Constitueix la col·lecció dogmàtica del budisme. Es divideix en quatre col·leccions secundàries o "nikayas" on es recullen les ensenyances de Buda: D'aquesta llarga obra s'ha fet popular a occident el "Dhammapada" o "camí de la veritat" (mena de resum o antologia d'aquests i sentències on s'exposa el més essencial del budisme per arribar al "nirvana"). És una font de saviesa. Es tracta d’una selecció de breus proverbis de Buda.

2 .- Vinay-PITAKA:
Normes o disciplina de la vida monacal budista. Molt útil per a la descripció de les regles monàstiques, les cerimònies, les devocions, les sancions ... etc.

3 .- ABHIDHAMMA-PITAKA :
Constitueix una investigació supletòria. Una sèrie de tractats on es fa una explicació de més alt nivell a base de diàlegs entre deixebles i mestres, com en els catecismes clàssics.
Cal anomenar també, els jatakes, que són històries en les quals Buda parla de les seves vides anteriors.


Un conte budista: la nina de sal
"Una nina de sal després d'un llarg pelegrinatge sobre terra eixuta, arribà al mar i descobrí quelcom que mai no havia vist i que potser ni podria comprendre. S'estava sobre una terra ferma, ella la menuda i sòlida nina de sal, i veia que hi havia un altre terra movedís, insegur, sorollós, estrany i desconegut. Va preguntar al mar: "Què ets tu?", i li respongué: "Jo sóc el mar". I la nina digué: "Què és el mar?"; la contesta fou: "Sóc jo". Aleshores digué la nina: "No ho puc entendre, però ho vull entendre. Com ho puc fer?". El mar respongué: "Toca'm". Llavors la nina tímidament va allargar un peu i tocà l'aigua i tingué la impressió estranya que allò era una cosa que començava a poder ser coneguda. Va enretirar la cama, va mirar i veié que els dits havien desaparegut; s'espantà i digué: "Oh, on són els meus dits?", "què m'has fet?" I el mar digué: "Has donat quelcom per poder comprendre". A poc a poc l'aigua s'endugué trossos de la nina de sal, i la nina entrà més i més endins del mar, i a cada moment sentia que anava comprenent més i més i, amb tot, que no era capaç de dir què era el mar. A mida que entrava més endins s'anava fonent i repetia: "Però què és el mar?" Finalment, una onada dissolgué el que en quedava i la nina digué: "El mar sóc jo!" Havia descobert què era el mar, però no encara què era l'aigua."


Recull de A. Bloom, Pregària viva. pg.98

Llocs sagrats

Els temples budistes són per si mateixos símbols de gran complexitat. Són mapes quadri dimensionals de l'univers d'acord amb la cosmologia Budista. Pel budisme, però, no és essencial assistir al temple per pregar. Sí que podem considerar com a característiques dues formes arquitectòniques típiques situades sempre al costat d'un temple: les pagodes i les stupes.
Pagodes :
Conegudes especialment a la Xina i al Japó. Tenen forma d'una gran torre de pisos.
Stupa:
La stupa està formada per una cúpula amb un pilar que surt del seu cim. El mateix pilar representa l' axis mundi i sovint està encerclat per tres para-sols que simbolitzen les tres joies - Buda, els seus ensenyaments i la sangha, o comunitat d'aquells que han acceptat el principi del dharma -. La circumval·lació de l'stupa és considerada com una ajuda en la oració. Antigament les stupes s'alçaven en honor dels reis i dels grans mestres religiosos. De fet, les primeres stupes van ser construïdes per guardar-hi al seu interior les restes del Buda.