La doctrina de Buda -el dharma-



La reencarnació

Buda, com l'hinduisme, creu que la vida de les persones és el resultat de les accions bones o dolentes de les vides anteriors i que, per tant, a cada reencarnació tenim la vida que hem merescut per les accions de la vida anterior.

El nucli fonamental de la doctrina predicada per Buda es troba en les anomenades «quatre veritats nobles», que són:


1. La primera veritat afirma que tot és dolor. «El naixement és dolor; la vellesa és sofriment; la malaltia és sofriment; i també és sofriment l' angoixa, la miseria i el fet de no aconseguir el que desitgem.»

2. La segona veritat fa referència a l'origen del sofriment, que és el desig i la ignorància: el desig perquè ens obliga a obtenir cada vegada més coses i la ignorància perquè res del que obtenim no és capaç de satisfer la nostra set.

3. La tercera veritat parla de la necessitat de destruir el sofriment per tal d'arribar a la pau definitiva o «nirvana», l' absència de dolor. Només podem aconseguir el nirvana si eliminem el desig. Existeix un final del patiment, el Nirvana.

4. Un camí, definit per Buda, et condueix al Nirvana. La quarta veritat indica el camí per eliminar el sofriment, que és el camí «dels vuit passos»:

1. Coneixement recte de les quatre veritats.
2. Actitud recta per tal de mantenir-se allunyat dels desitjos, l' odi i la malícia.
3. Paraula recta, que es manifesta amb l'ús d'un llenguatge prudent i sincer.
4. Acció recta, on s'inclou la vida moral.
5. Ocupació recta, que implica guanyar-se la vida sense molestar ningú.
6. Esforç recte, que suposa la repressió dels impulsos dolents i l' estímul dels bons.
7. Pensament recte, ple d' esforç per conèixer la veritat sense apassionaments.
8. Concentració recta, mitjançant la meditació profunda, que és una eina d’alliberament.


“Aquestes quatre Veritats són els punts centrals de la doctrina de Buda. El primer fa referència a la insatisfactòria natura de la vida, a la seva no permanència. El nirvana – la consecució d'un estat de tranquil·litat més enllà de l'ésser i els sentits físics- serà la fi del patiment, l'abandonament de la mortificació. Per poder assolir el Nirvana s'ha de seguir El Noble Camí de les Vuit Vies: Comprensió Recta, Pensament Recte, Discurs Recte, Acció Recta, Forma de Vida Recta, Esforç Recte, Consciència Recta i Meditació Recta.”



El nirvana

El nirvana constitueix l'objectiu del budisme. És l'estat en que una persona ja no té cap desig, ni pateix l'odi o l'engany. El nirvana no representa la desaparició de la vida; només pretén eliminar-ne les passions negatives, que porten al dolor i al sofriment.

El Nirvana és l'estat d'alliberament, sense complicacions, aconseguit per l'ésser humà en finalitzar la seva recerca espiritual a veure lliure de lligams. El Nirvana es pot traduir com la cessació o l'extinció del sofriment des del seu origen sànscrit i és un estat pròpia de les religions Budista, Hindú i Jainisme. 

L'estat de Nirvana és important en els ensenyaments de Buda perquè trenca la roda o cicle del samsara. La roda de samsara perpetua el patiment a través de la reencarnació constant a altres vides amb experiències que seran fruits del karma de cada un.

Quan s'aconsegueix aconseguir l'estat de Nirvana a través de la il·luminació espiritual el cicle del samsara o cicle de la vida i la mort s'acaba i tots els deutes kàrmics són saldats.

El Nirvana és un estat que renuncia a la inclinació i als desitjos materials, els quals només porten patiment i no eleven l'esperit. A través de la meditació i seguint els passos bàsics de les ensenyament de Buda es pot arribar a l'estat de Nirvana, considerat com un dels últims passos a assolir pels seguidors del Budisme, Hinduisme o Jainisme

El Nirvana és usat en un sentit més general per descriure a algú que està en un estat de plenitud i pau interior, sense deixar-se afectar per influències externes. També s'utilitza en el sentit de l'aniquilació de certs trets negatius de la mateixa personalitat, perquè la persona aconsegueix lliurar-se de turments, com l'orgull, l'odi, l'enveja i l'egoisme, sentiments que afligeixen a l'ésser humà i que li impedeixen viure en pau.

El Nirvana assenyala un estat en què s'atura tota activitat mental, de manera que al seu torn s'aconseguiria un alliberament espiritual completa.